poderes - Pere Rovira

Al acabar me pides que me ría,

como antes, del mundo,

y que diga que es nuestro,

todo nuestro, con la alegre insolencia

que nos dan las victorias del placer.

Y es cierto, dominamos este valle

blanco y caliente, esta cama

que nos regala un reino

si no abrimos los ojos.

Pero el tiempo insultante, no me deja creer

y me rasga los sueños:

tenemos poca cosa que sea sólo nuestra,

nada más que tu cuerpo y mi frío

escondiéndose dentro de ti.



Quan acabem, em demanes que rigui,

com abans, del món,

i que et digui que és nostre,

que és tot nostre, amb la insolència

de véncer amb el plaer.

I és cert que dominem aquesta plana

blanca i calenta; som els reis

d'aquest llit que, si no obrim els ulls,

és gran com un imperi.

Però el temps, injuriós, m'ha obligat a descreure

i a clavar els dits al somni:

poca cosa tenim que només sigui nostra,

el teu cos i el meu fred

que s'amaga dins teu.