Avui em fa mal, el cor
el bateig, sembla la tremolor més lletja
una mena d'afilades ungles
que m'espesseixen la sang
em venen al cap, ses ferides
de la plaça de Sant Felip Neri
ho puc veure tot
la rambla ferida
en el moment que es trenca
i pateixo
a dintre
fort.
Trucades.
Missatges.
Ubicar els amats
i després no sé què ve,
un dolor,
anònim, potser,
però fort
Barcelona també és ca meva
El món, és ca meva,
tu ets ca meva.
Hoy duele todo aún afortunado de saber que mi hija fue a la playa y no a pasear con sus amigas por Las Ramblas. Quisiera quitarle el miedo en la distancia darle el abrazo que todo lo cura en la distancia. Decirle
ResponderEliminarBarcelona també és ca meva
El món, és ca meva,
tu ets ca meva.
F
Per fi algú que sent alguna cosa, no sé si seré jo o potser és que la gent de veritat està catatònica de por.
ResponderEliminarSent-ho el mateix patiment d'urgència per tantes paciències assassinades
el divendres al bar amb la meva estimada, el cardhu sol amb un sol injust
entre converses i rialles jo em moria per dins, només pensava
com la gent tolera l'intolerable i segueixen tan panxuts amb la mentida
Aquest sentiment agre de cremor d'estómac em va posar malament el whisky
i comprovant com un supervivent d'Hiroshima que en el meu entorn la gent
ja havia oblidat lo inimaginable.
Les llàgrimes, tristesa i soledat es van reafirmar en veure que tots els meus
amics de la infància van concloure en racisme, inexpressiva repressió de la consciència
i tan poc fons tan poques reflexions
és trencarien l'espinada en tirar-se de cap
aigua bruta de dos dits de profunditat
que és la seva podrida personalitat.
Per fi algú que sent alguna cosa, no sé si seré jo o potser és que la gent de veritat està catatònica de por.
ResponderEliminarSent-ho el mateix patiment d'urgència per tantes paciències assassinades
el divendres al bar amb la meva estimada, el cardhu sol amb un sol injust
entre converses i rialles jo em moria per dins, només pensava
com la gent tolera l'intolerable i segueixen tan panxuts amb la mentida
Aquest sentiment agre de cremor d'estómac em va posar malament el whisky
i comprovant com un supervivent d'Hiroshima que en el meu entorn la gent
ja havia oblidat lo inimaginable.
Les llàgrimes, tristesa i soledat es van reafirmar en veure que tots els meus
amics de la infància van concloure en racisme, inexpressiva repressió de la consciència
i tan poc fons tan poques reflexions
és trencarien l'espinada en tirar-se de cap
aigua bruta de dos dits de profunditat
que és la seva podrida personalitat.
ANIM4